És representada encara a Valls ( àguila de Valls ), en la festa major (24 de juny), per un ninot que duu un colom blanc a la boca, el qual evoluciona davant les autoritats al so d’una música peculiar de gralles (hom diu que fa la balladeta ). L’àguila acompanya altres comparses (gegants, gegantons, nans, cavallets, dracs, etc) al ball de l’àguila , que forma part de les festes de La Patum de Berga el dia de Corpus, de manera similar al ball de les àguiles de Pollença, celebrat el 2 d’agost i datat des del segle XVI, o a la disfressa d’àguiles que hom feia a Palma fins al segle XIX. Cal relacionar aquestes figures amb el costum medieval, comú a moltes ciutats i viles catalanes, de posseir una figuració de l’àguila com a herald; d’antuvi el paper era representat per una persona vestida escaientment amb pells diverses, que més tard evolucionà cap a figures més o menys estilitzades construïdes amb materials diversos.
f
Folklore
Figura de l’Àguila de La Patum de Berga
© Fototeca.cat
Figura d’entremès pròpia de diverses poblacions catalanes (Agramunt, Berga, Palma, Girona, Olot, Pollença, Sitges, Valls, Vilafranca del Penedès, etc).