alfa

α (simb.)

Química

Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual, en la nomenclatura orgànica no sistemàtica, són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.

La posició α significa: en el naftalè , la posició 1; en els heterocicles amb un sol heteroàtom, la posició contigua a aquest; en les cadenes lineals , el carboni que porta el grup funcional principal (si aquest no conté carboni) o el carboni contigu (si el grup funcional conté carboni); en un substituent alifàtic d’un cicle, la posició més pròxima al cicle. La configuració α significa en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori més elevat (en la sèrie D ) o menys elevat (en la sèrie L ); en els esteroides, la dels substituents en posició trans . L’isòmer α és, en el pinè , el que conté el doble enllaç en el cicle; en el piran i les pirones , el que té el metilè o el carbonil, respectivament, contigu a l’oxigen, etc.