OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

alfabetització

substantiu femeníf
Educació
ensenyament enseny
Acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de persones adultes i d’instruir-les.

Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers. L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults. Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social: la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc. Les bases de les campanyes mundials d’alfabetització daten, però, del 1962 i són un dels resultats de l’empresa d’educació popular i de base començada al s XIX. La UNESCO, en la sessió de la conferència general del novembre de 1960, llançà les bases d’un programa mundial d’alfabetització, i a l’assemblea general de l’ONU del desembre de 1961 hom demanà que aquest organisme se'n responsabilitzés; la seva feina consisteix a coordinar les diferents accions i a fer el programa d’estudis, i a fornir consells, experts i precisions tècniques als estats. Les campanyes d’alfabetització clàssiques comprenen tres etapes: la primera, d’acció bàsica contra l’analfabetisme de masses, esforç intensiu de propaganda i d’iniciació destinats a fomentar l’interès dels analfabets envers l’alfabetització; la segona etapa consta d’un primer curs d’alfabetització que consisteix a ensenyar les primeres lletres per mètodes analítics, però més encara per mètodes globals amb l’ajuda de procediments audiovisuals, tot donant també un vocabulari bàsic de lectures i unes estructures gramaticals primeres; la tercera etapa consta d’un curs d’alfabetització a nivell més elevat, que correspon a l’organització de sales de lectura, converses, cercles de ràdio i de televisió, per tal que la persona ja alfabeta continuï l’aprenentatge. La campanya d’alfabetització, posada com a model per la UNESCO, ha estat la de Cuba. El 1961, de 979 207 analfabets, en foren alfabetitzats uns 707 212. L’índex d’analfabetisme restà reduït al 3,9%. A partir del Congrés Mundial de Ministres d’Educació celebrat a Teheran el 1965, la UNESCO adoptà una concepció més funcional d’alfabetització. L' alfabetització funcional és selectiva en relació amb el desenvolupament econòmic; interessa que la persona aprengui a desenvolupar-se en el medi social, a manipular les tècniques agrícoles i industrials. Aquest enfocament està relacionat amb la lluita per unes condicions de vida més humanes. Un altre mètode d’alfabetització important és el de Paulo Freire, que utilitza materials extrets de la vida quotidiana amb un objectiu de conscienciació política de la població. Aquest mètode fou aplicat al Brasil del 1947 al 1964. Per acord internacional s’elegí el 8 de setembre com a dia mundial de l’alfabetització.

Col·laboració: 
NSa / R

Llegir més...