OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

amortiment

substantiu masculím
Tecnologia
Amortiment d’un oscil·lador harmònic figura superior: (a) sistema intraamortit (amortiment feble) (b) sistema sobreamortit (amortiment fort) (c) amortiment crític figura inferior: moviment d’un oscil·lador harmònic amortit
© fototeca.cat
tecnologia tecnol
Acció de reduir progressivament l’oscil·lació d’un sistema fins anul·lar-la; el seu efecte.

Es produeix amortiment pel fregament intern de l’estructura dels materials que es deformen, pel fregament entre peces amb moviments relatius entre elles (amortiment de Coulomb), pels corrents paràsits que es generen en un sistema que es mou en un camp magnètic, o per la resistència que presenta un conducte de secció controlada al pas d’un fluid (amortiment viscós). Quan hom pot considerar que un sistema és sotmès a un amortiment viscós, el seu comportament és estudiat plantejant una equació diferencial lineal de segon ordre. La resposta d’un d’aquests sistemes a un estímul brusc permet de classificar l’amortiment en tres tipus: amortiment crític

Diagrama d’ amortiment d’un cigonyal de motor d’explosió (1, sense amortidor; 2, amb amortidor de fricció; 3, amb amortidor elàstic; c= nombre de voltes crític)
© Fototeca.cat
, si la resposta del sistema s’estabilitza en el menor temps possible sense produir-se oscil·lacions, amortiment subcrític , si se'n produeixen, i amortiment hipercrític , si el temps d’estabiblització és superior al crític.

Col·laboració: 
SBa / FGE

Llegir més...