La funció dels anells és proporcionar un rebliment amb les característiques desitjades de superfície específica, pèrdua de càrrega i mullament. Per tant, més que la seva individualitat, interessa de conèixer les característiques de l’empaquetat que formen a la columna. Llevat de casos especials, és important que l’empaquetat es formi de manera totalment aleatòria. Una tècnica aconsellable és d’omplir d’aigua la columna i tirar-hi els anells d’un a un. Només així és possible d’establir les propietats del conjunt per a qualsevol columna de rebliment.
Normalment, les dimensions de l’anell solen ésser 1/10 del diàmetre de la columna. Les formes més usuals dels anells responen als noms següents: anells de Rasching, anells de Lessing i anells Pall. Tots ells són fornits en mides adaptables a columnes industrials i de laboratori. A més, existeixen uns certs tipus especials, fornits només a mida de laboratori, com els anells Fenske i Dixon. Els materials més utilitzats per a fer els anells són la ceràmica, l’acer inoxidable i el vidre. En casos especials, hom pot recórrer a d’altres materials com és ara el carbó i els plàstics.