anell sigil·lar

m
Numismàtica i sigil·lografia

Anell amb un relleu o incisió en el metall o en una pedra dura encastada, amb el distintiu d’una persona, que serveix com a matriu per a imprimir el segell i autenticar cartes i documents.

Han estat utilitzats des d’època molt antiga entre els egipcis, hebreus, grecs, romans i pobles germànics, i és usat encara en algunes ocasions solemnes. A la catedral de Girona hom conserva el de la comtessa Ermessenda (998-1058) amb inscripció en llatí i àrab. D’altres comtes i bisbes catalans també els usaren.