anomia

f

Sociologia

Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus.

Aquest concepte, formulat per É.Durkheim —a La division du travail social (1893) i a Le suicide (1897)— ha estat desenvolupat per R.K.Merton —a Social Theory and Social Structure (1949)—, per a qui l' anomia o estat anòmic és la situació en la qual els objectius socials prescrits són incompatibles amb les normes que regulen llur consecució i s’originen conflictes, tensions, frustracions específiques de cada cas.