Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells. En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt. Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms ( filiforme, lamel·liforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc). La longitud de l’antena també és molt variable. Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius. Els crustacis en tenen dos parells; les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades antènules; les del segon segment cefàlic són homòlogues dels quelícers dels quelicerats. Els insectes, miriàpodes i onicòfors en tenen només un parell, homòleg de les antènules dels crustacis.
f
Anatomia animal
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.