antropomorfisme
substantiu masculím
Filosofia
filosofia
filos
Doctrina que empra nocions pròpies de la natura o de la conducta de l’home per a explicar entitats diferents d’aquest, siguin les coses del món natural o Déu.
La qualificació d’antropomorfisme té un sentit pejoratiu i hom l’aplica fonamentalment a les doctrines de la física antiga, la qual suposava una analogia entre el macrocosmos (l’univers) i el microcosmos (l’home), i també les docrines que interpreten les entitats sobrenaturals segons l’ésser de l’home.
