Hom sol distingir dues parts: la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pascua, i la part del santoral, o calendari de festes fixes. L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l'advent, temps de preparació al Nadal i a l'Epifania; a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent. Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges (dits ‘de les Anunciacions’), d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’. La Pasqua, amb la Setmana Santa, centre de l’any litúrgic, és precedida per la quaresma i seguida pel temps pasqual, que es clou amb la Pentecosta. Les esglésies orientals tenen encara una mena de cicle entorn de la festa de la Creu, el 14 de setembre. El cicle de festes fixes, seguint el calendari, comança l’1 de gener a les esglésies llatines, l’1 de setembre a les de tradició bizantina i l’1 d’octubre a les de tradició siríaca. Cal destacar encara, a l’Orient, el cicle setmanal de l'Oktoekhos, que es repeteix cíclicament al llarg de l’any d’acord amb els 8 modes musicals.
m
Cristianisme