La dinastia començà amb Aquemenes, rei d’un petit districte de l’Elam; amb Cir el Gran conquistà Babilònia, derrotà el rei dels medes, Astíages, i annexionà tot l’Iran al nou imperi. Amb Cambises II i Darios I la dinastia arribà al seu més alt nivell en art, cultura i organització política. D’aquesta època són conservades nombroses inscripcions en pedra, en les quals els reis commemoraven llurs conquestes o reclamaven la protecció d’Ahura Mazdā. Les derrotes en la lluita contra els grecs, a Salamina, Platees i Mícale, començaren a mostrar la feblesa de l’imperi, que s’accentuà amb les lluites dinàstiques entre Cir el Jove, ajudat pels grecs, i el seu germà Artaxerxes II. La descomposició interna, sota el regnat de Darios III, fou aprofitada per Alexandre el Gran, que el derrotà en tres batalles, s’apoderà de tot l’imperi i posà fi a la dinastia (~351-352).
f
m
Història