Constitueix el nucli d’una família de vocables i n'indica el sentit fonamental. Resta l’arrel d’una paraula quan hom en separa els sufixos, prefixos, infixos i les modificacions flexionals, els quals, units a ella, serveixen per a concretar-la en algun aspecte del significat. Així, doncs, ve a ésser l’element comú, que en la comparació amb una sèrie de mots d’un mateix parentiu semàntic porta la idea comuna de tots ells. En poble i poblet hi ha una arrel pobl- . Saussure en parla com de l’element irreductible i comú a tots els mots d’una mateixa família, tenint en compte els diferents graus de reducció d’un radical: en casa i casal , hom descobreix un radical de primer grau, casa ; en casa i casolà , altrament, l’arrel cas- és de segon grau. En el primer cas, el radical no és irreductible; en el segon, sí; per això aquest grau és anomenat arrel.
f
Lingüística i sociolingüística