OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

armeni | armènia

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
història hist
Individu d’un poble de llengua indoeuropea format de la mescla de la població indígena del país d’Urartu amb l’element indoeuropeu que s’hi establí durant el segle VII aC, procedent d’Occident (Frígia).

A banda de la llengua, un signe d’identitat rellevant dels armenis és l’adscripció a una confessió cristiana diferenciada (Església armènia). El poble armeni, que es donà ell mateix el nom de haikh i anomenà el seu país Hajastan, formà diverses entitats polítiques ( Armènia), les múltiples vicissituds històriques de les quals escamparen els armenis dellà els límits de la regió estricta d’Armènia (Cilícia, regió de Sivas, colònies de Constantinoble i ciutats del Pròxim Orient). L’opressió turca i, sobretot, les matances del període comprès entre el 1895 i la fi de la Primera Guerra Mundial provocaren, d’una banda, l’extermini de gran part de la població armènia de Turquia, i de l’altra, la fugida i dispersió d’un gran nombre d’armenis. A la darreria de la dècada dels noranta, els armenis eren uns 6 milions, repartits entre l’estat d’Armènia, (3,5 milions, el 90% de la població), Geòrgia (370.000), l’Azerbaidjan (150.000, principalment a Nagorno-Karabakh), Rússia (360.000), l’Iran (300.000), els EUA (170.000), el Líban (230.000). Hi ha també armenis dispersos al Canadà, a l’Europa occidental, especialment a França i en estats de l’Orient Mitjà altres que els esmentats.

Llegir més...