arquet

arc, violí

m

Música

Vareta de fusta corbada al foc, els dos extrems de la qual mantenen tesada una metxa de crins de cavall, que amb el seu fregament fa vibrar les cordes dels instruments anomenats precisament cordòfons d’arc.

Introduït a Europa pels àrabs cap al s. VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats. A partir del s. XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista. Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte (1747-1835), que establi definitivament la longitud dels arquets de violí (75 cm), de viola (74 cm) i de violoncel (73 cm) i els perfeccionà en molts d’aspectes. La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig i molts detalls de la interpretació: Tartini escriví L’arte dell’arco . En la notació hom fa senyals especials per indicar la manera com cal fer ús de l’arquet en passatges determinats.