De les arsines primàries RAsH2, la més important és la metilarsina CH3AsH2, líquid d’olor desagradable que bull a 2 °C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH3AsO(OH) 2; les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina (CH3)2AsH, líquid d’olor al·liàcia que s’inflama en contacte amb l’aire; bull a 46 °C; hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur; l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil [(CH3)2As]2O; els composts del tipus RR’ AsCN són fortament tòxics; les arsines terciàries RR’R’ As són obtingudes tractant halurs d’arsènic amb reactius de Crignard; la més coneguda és la trietilarsina (C2H5)3 As, líquid d’olor desagradable que bull a 140 °C (736 mm).
Els productes de substitució de l’hidrogen pels halògens en les molècules de les arsines primàries i secundàries, i els productes d’addició halogenats de les secundàries i terciàries, on aleshores l’arsènic esdevé pentavalent, són anomenats halogenoarsines, moltes de les quals són emprades com a agressius químics, com la metildicloroarsina CH3AsCl2 i la lewisita (β-clorovinildicloroarsina ClCH = CHAsCl2) usades durant la Primera Guerra Mundial.