i arts liberals | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

arts liberals

arts
substantiu femeníf
pluralpl
Educació
arts
ensenyament enseny
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (s V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).

A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals (anomenades també simplement arts) variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes. A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica (substituïda, més tard, per la lògica), filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts (considerades como a arts, les antigues arts liberals, excloses la gramàtica, i també la retòrica, però inclosa, en aquest cas, la filosofia). Al s XIII, en ésser estructurat l’ensenyament superior a tot Europa, l’ensenyament d’arts fou organitzat habitualment en una facultat d’arts (dita també de filosofia i arts o bé, simplement, de filosofia), considerada com a facultat menor ( facultat)), pas ordinari —o obligat— per a tenir accés a les facultats majors, o sigui les de dret civil, de dret canònic, de teologia o de medicina; a més de gramàtica, de dialèctica o lògica i de filosofia pròpiament dita, a les facultats d’arts eren ensenyades, entre altres disciplines, poesia i retòrica (origen de les futures facultats d’humanitats) i, des del Renaixement, matemàtiques (origen de les futures facultats de ciències), gramàtica hebrea i gramàtica grega. L’estudiant d’arts rebia, a la fi dels estudis (que duraven generalment dels 14 als 20 anys), previ un examen, el grau de batxiller en arts; un cop l’havia aconseguit, podia obtenir, després dels exàmens corresponents, el de llicenciat en arts i, a continuació, el de mestre en arts, imprescindible, generalment, per a dedicar-se a l’ensenyament o per a ingressar a les facultats majors; el grau intermedi de llicenciat en arts que era atorgat a París, no existia, en canvi, a Barcelona. Algunes vegades els estudis pròpiament de filosofia se seguien els darrers anys d’estudi, després d’obtenir el grau de batxiller en arts; aleshores la facultat d’arts es dividia entre artistes i filòsofs. Al s XIX, l’ensenyament de les arts quedà definitivament desplaçat en l’ensenyament mitjà pel batxillerat i en l’universitari pels de filosofia, de lletres i de ciències.

Col·laboració: 
NCJ / MxC
Llegir més...