articulació

f
Fonètica i fonologia

Posició i moviments, actius i passius, globals dels òrgans de la parla en l’emissió de cadenes fòniques identificables i significatives respecte al repòs relatiu.

Des de la fonètica tradicional hom sol distingir tres menes de trets articulatoris: el lloc, el mode i el temps d’articulació. El lloc, zona o, fins i tot, punt d’articulació es refereix a l’indret on s’apliquen o s’acosten els principals òrgans de fonació per tal de produir un determinat efecte acústic representatiu d’un fonema. El mode d’articulació indica el grau de tancament dels òrgans i la forma com surt a l’exterior l’ona fònica. El temps d’una articulació es classifica en tres etapes o moments quasi sempre ben diferenciats: intenció, tensió i distensió.