OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

assassinat

substantiu masculím
Dret processal i penal
dret penal dr pen
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.

El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc. Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi (Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc). Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general (Dinamarca, Polònia, etc). En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona, tret de quan la víctima en sigui ascendent o descendent legítim o il·legítim o sigui el seu cònjuge; aleshores l’acció criminal és tipificada com a parricidi. Les circumstàncies previstes legalment per a qualificar l’assassinat són la comissió del fet amb traïdoria; per preu, recompensa o promesa; per mitjà d’inundació, incendi, metzina o explosiu; amb premeditació coneguda, i amb encrueliment, bo i augmentant deliberadament i inhumanament el dolor de la víctima. N'hi ha prou amb una d’aquestes circumstàncies perquè l’homicidi esdevingui assassinat. Si n'hi concorren més d’una, la primera és considerada com a qualificativa de l’assassinat, i l’altra o les altres, com a agreujant. L’assassinat sol ésser sancionat amb una pena llarga de presó (de vint a trenta anys) o, en algunes legislacions, amb la pena de mort.

Col·laboració: 
JLG

Llegir més...