OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

assecadora

substantiu femeníf
Tecnologia
Assecadora directa contínua de tambor rotatiu
© Fototeca.cat
tecnologia tecnol
Dispositiu, màquina o instal·lació que serveix per a assecar alguna cosa.

Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics; entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba. Les assecadores industrials, aparells o instal·lacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals: crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i alimentar el producte humit transportant-lo eventualment a través de l’assecadora i descarregant-lo com a producte sec. Les solucions trobades han conduït a diferents tipus d’assecadores, coneguts sota diverses nomenclatures, segons la branca industrial que els empra i l’element que hom hi valora. Les formes primitives d’assecar són l’assecador a l’aire lliure i el magatzem assecador, en els quals els productes, tals com les pells, la fruita, la fusta o els gèneres tèxtils ( porxada), són col·locats en suports adequats i deixats a l’acció de l’aire ambient. Però aquest procediment és lent, perquè l’aire a temperatura ambient accepta poc vapor d’aigua (9,4 g/m3 a 10°C), tot i que aquesta capacitat augmenta considerablement per poc que augmenti la temperatura (30,3 g/m3 a 30°C). Actualment l’assecatge és efectuat, pràcticament sempre, amb aplicació artificial de la calor i movent sempre grans volums d’aire. Les assecadores són anomenades contínues quan el producte humit és incorporat contínuament al recinte d’assecatge mentre és efectuada l’operació i el producte, ja sec, és descarregat al mateix ritme. Les assecadores són anomenades intermitents o discontínues quan hom treballa en cicles carregant el recinte amb producte humit, assecant després i descarregant finalment el producte sec, i recomençant el cicle. Les contínues són més cares d’instal·lació que no pas les intermitents, però la reducció de les despeses de funcionament i la rapidesa de l’operació les fan cada vegada més aconsellables. En les assecadores directes la calor és fornida al sòlid mitjançant un corrent de gas calent (aire, vapor sobreescalfat, gasos de combustió, gasos inerts) que entra en contacte amb el producte humit, paral·lelament (en el mateix sentit o en sentit contrari) o perpendicularment a la trajectòria d’aquest producte. La calor és transmesa, doncs, per convecció, i eventualment per radiació, quan la temperatura del gas és prou alta; el vapor produït és vehiculat pel corrent del fluid assecant i abandona amb ell el recinte. Òbviament, les assecadores directes no són adequades per a treballar al buit. En les

assecadora domèstica

assecadores directes contínues les matèries són introduïdes en un túnel i transportades pel seu interior disposades en suports mòbils adequats, segons llurs característiques: penjades en penjadors (tals com els tèxtils, els objectes pintats), esteses sobre plaques (pells, cuirs), col·locades sobre enreixats (tèxtils, ceràmiques), o safates (productes químics i alimentaris granulats), dins vagonetes (fusta, granulats), damunt bandes transportadores, al si del corrent de fluid assecant que les vehicula (productes alimentaris i químics), etc; el túnel pot adoptar la forma d’un llarg tambor rotatiu, a través del qual avancen els productes per gravetat, mitjançant transportadors helicoidals, etc, o la forma de cambra, en les assecadores per polvorització, emprades per a assecar suspensions o dissolucions, generalment de productes alimentaris, químics i farmacèutics, en els quals la solució és polvoritzada mitjançant toveres o plats d’elevada velocitat de rotació, i les partícules obtingudes, un cop introduïdes a la cambra, topen amb un corrent de fluid assecant, generalment aire calent, que evapora ràpidament el solvent mentre el producte sec es va dipositant en forma de pólvores. En les assecadores directes intermitents el recinte assecador és una cambra en la qual són disposades les matèries en piles (fusta, ceràmica), damunt enreixats (tèxtils, fusta) i safates (productes granulats). Hom diu que les assecadores directes treballen a corrent a través quan els suports són perforats, les matèries a assecar són poroses o es troben en un grau adequat de divisió i el corrent les travessa (bobines o corones tèxtils, minerals). En les assecadores indirectes la calor és fornida al sòlid humit a través d’una paret conductora degudament escalfada, de manera que no hi ha contacte entre el fluid calefactor i el producte que hom vol assecar, el qual és disposat en transportadors helicoidals, tambors, cilindres (en les assecadores indirectes contínues emprades en les indústries tèxtil i paperera) i damunt safates, enreixats, etc (en les assecadores indirectes intermitents emprades en productes farmacèutics, matèries fàcilment oxidables). En aquest cas, la calor és transmesa principalment per conducció, el vapor produït pot ésser eliminat del recinte d’assecatge per succió o mitjançant un gas d’escombratge i l’assecatge pot ésser afavorit amb raigs infraroigs; algunes de les assecadores indirectes són adequades per a treballar al buit, que pot atènyer fins a uns 10-2MPa de pressió absoluta en alguns tipus continus, i els més elevats buits (10-10MPa) en alguns intermitents. Són emprats especialment per a assecar productes termolàbils i per a recuperar dissolvents cars. També treballen al buit els liofilitzadors ( liofilitzador). Les assecadores especials comprenen essencialment les assecadores de calor dielèctrica i les assecadores de calor radiant. En les primeres la calor és generada a l’interior del sòlid mitjançant un camp elèctric d’alta freqüència i són emprades per a assecar productes d’embalum considerable i de gran resistència a la transferència de calor (fusta, llana, ceràmica); les de calor radiant, en les quals la calor és transmesa per una radiació, més o menys rica en raigs infraroigs, generada per una font adequada, són emprades especialment per a productes de molt poc gruix, tals com capes de pintura. Als laboratoris hom empra sovint assecadores en forma d’aparell tancat, generalment de vidre, on és mantiguda una atmosfera molt seca mitjançant un producte deshidratant (àcid sulfúric, anhídrid fosfòric, calç viva). L’aparell pot ésser proveït d’un tub per a practicar-hi el buit i d’una aixeta per a conservar-lo, bo i tancant-la (assecadora de buit).

Col·laboració: 
JMol / JRA

Llegir més...