L’evolució històrica d’una llengua desfà constantment aquests grups i en forma d’altres. Així, és segur que ja ningú no associa via amb divorci, i, altrament, el freqüent nusos com a plural de nu demostra que el plural nu-s ha estat identificat amb el mot simple nus, i l’associació és prou viva per a originar una propagació (nusos, crusos) per analogia. Aquestes relacions són contraposades sovint a les relacions sintagmàtiques (Saussure) o “discursives” (Bally), que es produeixen entre els membres d’una mateixa frase.
f
Lingüística i sociolingüística