atac

m

Fonètica i fonologia

Manera de posar-se en moviment vibratori les cordes vocals en pronunciar un fonema vocàlic en posició inicial de mot o d’emissió fònica.

N'hi ha de dues menes: atac dur, quan el moviment vibratori s’inicia a plena freqüència (tret característic i fonològicament demarcatiu en alemany), i atac suau si les vibracions s’acceleren a partir d’un començament a baixa freqüència, com es dóna en les llengües romàniques.