El nom de basílica, amb vacil·lacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa; però fou substituït pels d’església i de catedral (aquests per a les seus episcopals), mots que prevalen actualment. Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma: Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà; les altres són anomenades menors. Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià, importants per llur història, llurs proporcions i la veneració que promouen com a santuaris (als Països Catalans, la de Montserrat, la de la Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona, la de la Mare de Déu dels Desemparats, a València, etc).
f
Arquitectura
Cristianisme