Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop. No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya. Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius. Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc. Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria. S'adapten bé a la vida en parcs zoològics.
m
Ornitologia