i bielorús | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

bielorús

substantiu masculím
Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Llengua eslava oriental parlada a Bielorússia per uns set milions de persones, i a les regions adjacents dels estats veïns, especialment a Rússia (prop de mig milió), Ucraïna (uns 150 000) i Polònia (uns 200 000).

Amb característiques de transició entre l’ucraïnès i el polonès, els primers escrits daten del s XI; del s XIV al 1696 s’afermà com a llengua oficial del gran ducat de Lituània. La llengua literària moderna fou constituïda a la segona meitat del s XIX sobre la base del parlar de Minsk, i es consolidà especialment quan esdevingué llengua oficial de la RSS de Bielorússia, el 1919. El 1991 passà a ser idioma oficial de l’estat independent de Bielorússia.

Col·laboració: 
CCLl
Llegir més...