Primitivament, hom emprava com a unitat la intensitat lluminosa d’una bugia de cera o bé d’una llàntia, patró d’unes determinades condicions, variables segons el país. A Alemanya hom emprava la bugia Hefner, conservada fins fa poc; a França, la unitat carcel; a Anglaterra, la donada per un llum de pentà, etc. L’any 1909 fou definida una bugia internacional, equivalent a la vintena part de la llum emesa per 1 cm2 de platí a la temperatura de solidificació, i que fou anomenada bugia decimal o bugia Vernon-Harcourt. La bugia internacional val 1,018 cd. Aquesta unitat fou substituïda l’any 1948 per la bugia nova, que hom acostuma a anomenar candela.
f
Física