Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre. Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades. Segons la classificació de Nino Lamboglia (1950), el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC; el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília. Els dos darrers es fabricaren fins el 50 aC aproximadament. Tingué una difusió extraordinària; és corrent de trobar-ne als vaixells enfonsats (Grand Congloué, a Marsella), Illa Pedrosa, a l’Estartit, etc.) i als poblats i necròpolis indígenes (necròpolis de Cabrera de Mar als Països Catalans). Se'n feien imitacions locals, els productes del qual han estat trobats al Llenguadoc i a Catalunya.
f
Arts decoratives
ceràmica campaniana de la necròpolis de Cabrera de Mar
© Fototeca.cat
Ceràmica romana d’època republicana a la qual ha estat donat modernament aquest nom perquè el centre productor originari i el més important fou la regió de la Campània.