A la fi del segle XIV, a la cort pontifícia rebia el nom de magister capellae en substitució del de primicerius. A Alemanya el mestre de capella, Kapellmeister, era equivalent al director d’una orquestra privada o petita. Al llarg del segle XIX designà un director d’orquestra estable. El càrrec s’estengué als Països Catalans a partir de mitjan segle XVI: tenia per missió, normalment, d’ensenyar cada dia el cant litúrgic als canonges i als beneficiats i d’educar la veu als nens cantors. D’ell depenia l’organista. A partir del segle XVII hom li imposà sovint l’obligació d’escriure composicions amb motiu de les principals festivitats. El càrrec existia també als monestirs, com al de Montserrat. En la terminologia catalana la denominació ha estat sempre aplicada al director de música sagrada.
m
Música