Rep també els noms de malaltia dels drapaires, malaltia dels cardadors de llana i malaltia dels escorxadors. Es coneix des de mitjan segle XIX i fou utilitzada per R. Koch per a desenvolupar la teoria de la malaltia infecciosa.
En funció de la via d’entrada del microorganisme i l’evolució de la infecció, se'n distingeixen diversos tipus: agut, cerebral, cutani, crònic, pulmonar i intestinal.
És freqüent als sòls, on es troba principalment en forma d’espores que resisteixen la dessecació i les altes temperatures durant molt de temps. A diferència d’altres malalties humanes, no es transmet de persona a persona, de manera que una epidèmia no es podria estendre per contagi. La inhalació d’alguns milers d’espores causa el carboncle respiratori, la forma més greu de la malaltia que hom solia contraure en respirar durant el cardat de la llana de les ovelles. El 2002 el carboncle s’utilitzà en bioterrorisme, principalment als EUA, on causà diverses morts a persones que havien aspirat espores enviades per correu.