cargol

caragol, grampó, tornillo (es), vis (fr), screw (en)
m
Tecnologia

Tipus de cargols

© Fototeca.cat

Peça composta per una tija roscada i una extremitat que permet de fer-la giravoltar perquè penetri dins d’una altra peça, roscada (femella) o no.

Hom els utilitza com a elements d’unió per a fermar dues o més peces entre si, o com a mecanisme que transforma el moviment de rotació en un altre de rectilini. Els cargols d’unió poden ésser de tija cilíndrica o lleugerament cònica (per a fusta) i són caracteritzats pel seu diàmetre i longitud, pel tipus de rosca i per la forma del cap. Aquest pot ésser quadrat, sisavat o octavat (per a collar-los amb clau anglesa, fixa o d’estrella); cilíndric, semiesfèric (cap rodó) o en forma de cap de frare, bé sigui amb tall de tornavís o amb encast en forma de creu (per a collar-los amb tornavís); cilíndric amb encast sisavat (cargol Allen); cilíndric amb la perifèria moletejada, etc. Alguns cargols tenen l’extrem de la tija lleugerament cònic, i uns talls transversals fets a la punta faciliten que la mateixa rosca es llavori l’allotjament mentre hom el colla (cargol autoroscant).

Mecanisme cargol-femella

© Corel

Els cargols utilitzats com a mecanismes acostumen a ésser de rosca de secció trapezial i a vegades de filet múltiple; generalment els dos extrems de la tija giren dins d’un allotjament, mentre que la peça que que fa de femella es desplaça longitudinalment; aquest tipus de mecanisme és utilitzat com a sistema de traslació en moltes màquines. Un refinament d’aquest darrer consisteix a evitar el contacte directe entre el cargol i la femella entreposant-hi un seguit de boles de coixinet (cargol de boles) que substitueixen el frec pel rodolament, amb la qual cosa augmenta considerablement el rendiment mecànic del conjunt. Un altre tipus de mecanisme basat en el cargol permet de transmetre un moviment circular entre dos eixos perpendiculars; presenta dues variants: el cargol sense fi, que és un cas límit d’engranatge helicoïdal en què una de les rodes ha estat dentada amb un hèlix de gran inclinació, i el cargol globoïdal, que és un cas particular de cargol sense fi en què la generatriu cilíndrica de la roda que fa de cargol ha estat substituïda per un arc de cercle; d’aquesta manera, en augmentar considerablement el contacte entre cargol i roda, la capacitat de transmissió d’esforç augmenta notablement. La roda conjugada d’aquests dos tipus de cargol pot ésser de generatrius rectes o també en forma d’arc de cercle, i aleshores rep el nom de roda globoïdal. Tots dos mecanismes són silenciosos i permeten relacions de reducció de l’ordre de 1:50.