i cluniacenc | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

cluniacenc

substantiu masculím
Religió

Sumari de l’article

religió relig
Monjo de l’abadia de Cluny , iniciadora de la gran reforma monàstica que porta el seu nom, o dels monestirs de la congregació cluniacenca, avui desapareguda.

Popularment els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres . La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa. A la fi del s X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del s XII hom en donava la xifra de dos mil. Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada. A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot. Les constitucions cluniacenques s’inspiraven en Benet d’Aniana i reposaven, per paradoxa, sobre el principi feudal de la traditio , base de llur centralització. La xarxa monàstica cluniacenca fou un dels instruments més potents de la reforma gregoriana. Quatre papes reformadors sortiren del monestir central: Gregori VII, Urbà II, Pasqual II i Calixt II. Els “monjos negres” lluitaren per la independència de les esglésies enfront dels senyors feudals i de la reialesa (qüestió de les investidures) i per la reforma dels costums clericals (contra el nicolaisme). Alhora difongueren un concepte d’unitat d’encuny centreeuropeu, que, bé que promogué algunes tasques col·lectives (croades i Reconquesta hispànica), contribuí força que els cristians d’Orient s’allunyessin. La seva contribució a la unificació de la litúrgia llatina no fou tampoc un model de tacte i moderació. Culturalment, Cluny estigué molt per sota d’altres grups monàstics; per contra, la seva acció social i econòmica fou beneficiosa: promogué la rompuda de nous terrenys i la reconstrucció de les vies de comunicació, i, així, absorbí el moviment demogràfic del s XI.

Influència de l'orde cluniacenc a Catalunya

El gran predicament que Cluny obtingué a Occitània ja des del s X es traduí inicialment, a Catalunya, en l’obtenció de l’exempció dels monestirs i la submissió a la Santa Seu. Poc temps després, el 965, Cuixà n'acceptava l’esperit, bé que no la submissió, sota l’abat Garí, monjo cluniacenc de Lesat. El mateix Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, sense lligar-s’hi, havia mirat amb simpatia la reforma. Cluny no acceptà les donacions d’Àger, feta per Arnau Mir de Tost abans del 1056, i de Roda de Berà, feta per Mir Geribert el 1073, probablement perquè portaven implícits uns projectes de croada que no s’adeien amb el tarannà dels seus grans abats, i quan acceptà les donacions de Casserres que li feren els vescomtes de Cardona el 1079, de Clarà que li féu Adelaida Guadall el 1080, i de Sant Ponç de Corbera, durant el s XII, ja no pogué constituir cap nucli important d’influència monàstica, contràriament al que s’havia esdevingut a Castella-Lleó, Aragó i Navarra. Aquests monestirs foren governats per priors, no pas per abats, i administrats des de Casserres, que envià monjos seus com a priors a Clarà i a Corbera fins el 1359; foren visitats regularment pels abats de Cluny, almenys fins al s XIII. L’organització cluniacenca a Catalunya desaparegué gradualment al s XV amb l’abús de la comenda, i els priorats foren atribuïts com a dotació a d’altres monestirs i convents al s XVI. Cluny influí també indirectament a Catalunya a través de Moissac, que el 1078 havia obtingut del comte Bernat II de Besalú els monestirs de Camprodon, de Sant Pau de Fenollet i d’Arles. Regits per abats, formaren un enclavament cluniacenc, fins que el 1592 Camprodon i Arles passaren a la Congregació Claustral Tarraconense.

Col·laboració: 
JMoT
Llegir més...