El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants (llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc). També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi. El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la legislació positiva i inclou cinc grans apartats: els principis generals; les condicions generals del material, els tractaments i el personal relacionat amb els aliments, els establiments i les indústries de l’alimentació; els aliments i les begudes; els additius i les impureses dels aliments; i els productes relacionats directament amb els aliments (pinsos, fertilitzants, parasiticides, articles higiènics i d’ús domèstic, cosmètics, detergents, combustibles domèstics, tints, llumins, etc). El desenvolupament i la concreció de les normes generals del codi són duts a terme mitjançant les ‘reglamentacions tecnicosanitàries’ que especifiquen els requisits de diferents aliments o de grups d’aliments o en fixen alguns aspectes en particular. El fet d’ésser la fisiologia de l’home el subjecte dels codis alimentaris, independentment de la seva nacionalitat, ha fet sorgir un moviment de coordinació dels diferents codis nacionals que ha arribat a formar un Codex Alimentarius d’aplicació universal.
m
Alimentació
Dret