combat

m

Militar

Acció de guerra que revesteix freqüentment un caràcter espontani, de transcendència tàctica, modalitat definida i d’una sola direcció, el propòsit de la qual és la conquesta o conservació d’un objectiu.

Es desenvolupa en fases successives en el temps i l’espai, li és consubstancial la maniobra i l’acció conjunta i l’assalt n'esdevé la fase decisiva. Hom pot dir que la batalla es compon d’un conjunt de combats particulars, i que, a diferència del combat, obeeix motius estratègics i és ordenada en un pla de guerra. El combat rep innombrables noms segons les forces que hi intervenen, l’actitud adoptada, la finalitat, el temps, el terreny on té lloc i les conseqüències que se'n deriven (combat de les gran unitats, defensiu, ofensiu, de reconeixament, de nit, en localitats, atòmic, naval, aeri, etc).