con

m

Biologia

Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons o cèl·lules dels cons ) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.

Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli (la neurona) de la retina. La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèl·lula. N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea (zona de màxima sensibilitat). En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants.