És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum: (Δs)2 = c 2 (Δt)2 - |Δr|2 = 0. Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan (Δs)2 > 0 amb Δt > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0; els punts B de l’interior del con de llum que satisfan (Δs)2 > 0 amb Δt con del passat O, simplement, el passat deO; els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan (Δs)2 O. Si un esdeveniment E, considerat relativament a l’esdeveniment origen O, és en una d’aquestes quatre regions de l’espaitemps quan és observat des d’un sistema de referència inercial S, és a la mateixa regió quan és observat des d’un altre sistema de referència S'. El significat d’aquesta zonificació de l’espaitemps és el següent; els punts situats sobre el con de llum de O són els que poden ésser connectats amb O mitjançant un senyal lluminós; els punts del futur de O són absolutament posteriors a O (és a dir, són temporalment posteriors a O sigui quin sigui el sistema de referència des del qual són observats); els punts del passat de O són absolutament anteriors a O; i els punts del present de O no hi poden ésser connectats per cap senyal (atès que la velocitat de la llum c és, segons la relativitat especial, el límit de màxima velocitat assolible). Pel que fa a la causalitat, només els esdeveniments del con de llum de O i del seu interior poden relacionar-se causalment amb O: els punts A poden ésser causats per O; O pot ésser causat pels punts B; i els punts C són independents de O.
m
Física
Representació en dues dimensions espacials del con de llum tetradimensional de l’esdevenimentO
©
A l’espaitemps tetradimensional de la relativitat especial, figura que palesa gràficament el significat dels conceptes passat, present i futur d’un esdeveniment qualsevol O.