i coneixement | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

coneixement

substantiu masculím
Filosofia
filosofia filos
Funció i acte intel·lectuals, mitjançant els quals el subjecte aprehèn l’objecte o l’estableix com a tal en reconèixer-lo com a realitat en si.

Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real; la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella (autoconsciència) i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva (irreductible a la pura subjectivitat). El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del coneixement humà ha estat una de les qüestions fonamentals i més debatudes de la filosofia. Hom pot dir també que tot sistema o concepció filosòfics depenen, en llur valoració i possible qüestionabilitat, de la teoria del coneixement que hi hagi implícita. Com a actituds filosòfiques d’importància davant el problema cognoscitiu, hom pot distingir el realisme , l' escepticisme i l' agnosticisme , el criticisme i, sobretot actualment, el positivisme . Totes elles són intrínsecament condicionades pel criteri de veritat que hom estableix i del qual depèn també el grau de certesa del coneixement. Aquest ha estat interpretat també diferentment com a coneixement intuïtiu i com a coneixement abstractiu.

Col·laboració: 
JMUC
Llegir més...