OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

conjunció

substantiu femeníf
Gramàtica
gramàtica gram
Categoria gramatical amb funció relacionant.

És una forma invariable que serveix de nexe o lligam entre elements d’una llengua: entre diversos mots d’una mateixa frase ( El teu germà i el meu estudien el mateix curs ), o entre dues o més frases distintes ( Ho va fer perquè ho creia just ). Quan la conjunció uneix dos o més elements d’una mateixa frase, els coordina sempre ( Em compraré un llibre o un disc ). Per contra, quan és lligam entre dues o més proposicions, aleshores té la possibilitat de coordinar-les ( Ens va explicar la lliçó i ens la va fer discutir ) o de subordinar l’una a l’altra ( Vingué per dur-te un missatge ). Per tant, hi ha dues classes fonamentals de conjuncions: les coordinants i les subordinants . Les primeres, que per a alguns autors són les úniques que tenen autèntic caràcter de conjunció, poden ésser, segons el matís que signifiquin, copulatives ( copulatiu), disjuntives ( disjuntiu), consecutives ( consecutiu), il·latives ( il·latiu), adversatives ( adversatiu) i causals ( causal). Les subordinants, segons la circumstància que expressin, poden ésser finals ( final), temporals ( temporal), també causals ( causal), interrogatives ( interrogatiu), modals ( modal), condicionals ( condicional) i concessives ( concessiu).

Col·laboració: 
JMa

Llegir més...