A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII. Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller. Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc, que el rei hi volgués cridar. Entenia en qüestions militars, de govern i d’administració. Preparava les cartes polítiques i els manaments reials que eren redactats i expedits per la cancelleria. Normalment seguia el rei en els seus desplaçaments, però quan aquests eren fora dels regnes patrimonials, una part del consell, reforçada amb altes personalitats eclesiàstiques, nobles i de les ciutats, romania al costat del procurador general a Barcelona i a València per tal d’entendre en els afers més urgents. Reformat per Ferran el Catòlic el 1493, prengué més endavant el nom de Consell d’Aragó.
m
Història