OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

cor

coral, coro (es), chorus, choir (en)
substantiu masculím
Música
coral, coro (es), chorus, choir (en)
Actuació d’una coral
© CIC-Moià
música mús
Societat coral.

El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l’execució i l’audició de la música coral. Aquest moviment d’inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular. Durant el s XIX aparegueren a Europa central nombroses agrupacions corals, formades per afeccionats a la música, que assumiren una funció educativa i social. L’activitat coral es desenvolupà a les escoles, les universitats, les esglésies, les fàbriques, etc; el repertori era format per harmonitzacions i glosses de cançons populars, polifonia a cappella del segle XVI i obres vocals de la música clàssica i moderna.

Als Països Catalans el moviment inicat a mitjan segle XIX tingué un caràcter marcadament popular. Anselm Clavé fundà les seves associacions corals, origen dels Cors de Clavé, basant-se segurament en la societat Orphéon, creada a França el 1830 per Bocquillon-Wilhelm. Del 1851 al 1860 aparagueren nombroses societats corals vinculades a Clavé, al Principat i al País Valencià. La iniciativa de reforma del moviment coral fou duta a ternme per l'Orfeó Català (1891); el 1896 Enric Morera fundà Catalunya nova, i l’any següent nasqué a Mallorca la capella de Manacor (1897). A partir d’aleshores foren fundats en quasi totes les poblacions del país cors, corals i orfeons: l'Orfeó de Sants (1900) i l'Orfeó Gracienc (1903) a Barcelona, l'Orfeó Lleidatà (~1900) a Lleida i l'Orfeó Mallorquí (1899) a Palma. En el decenni dels anys trenta hom creà la coral Cent Homes d’En Fontbernat, a Barcelona (1930), i la capella Clàssica (1932), a Palma. A la postguerra foren creades al Principat la Capella Clàssicar Polifònica del Foment de les Arts Decoratives, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal (1951), el Cor Al·leluia, el Cor Xaloc, la Coral Blanquerna, la Coral Antics Escolans de Montserrat, Cor de Cambra de Barcelona, l’Orfeó Laudate, la Coral Atlàntida, la Coral Cantiga, la Coral Lavínia, la Coral Càrmina, entre d’altres.

L’agrupació coral més important del País Valencià fou la Societat Coral El Micalet Actualment s’hi destaquen la Coral Normalista, el Cor Joan B. Comes, Petits Cantors de València, Coral Polifònica Valentina i Agrupació Vocal de Cambra.

El moviment ha dedicat una especial atenció a l’aspecte pedagògic i hom ha creat una vintena de corals infantils a diferents localitats del Principat, que, des del 1969, s’apleguen periòdicament. Aquesta activitat coral suscità un repertori coral, basat en la cançó popular, que comprèn les obres més representatives de la música catalana. Els principals compositors foren Josep Anselm Clavé, Josep Garcia i Robles, Josep Rodoreda, Antoni Nicolau, Enric Morera, Lluís Millet, Josep Cumellas i Ribó, Josep Barberà, Antoni Pérez i Moya, Baltasar Samper, Cristòfor Taltabull, Lluís M. Millet, Manuel Oltra, etc. Des del 1964 i fins el 1996 se celebraren a Lleida uns cursos internacionals de direcció coral coordinats per l’Orfeó Lleidatà.

Col·laboració: 
MAV

Llegir més...