Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona (1257) com a València (1283). A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella (i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals). Les corredories, fins als decrets de Nova Planta (1707-16), depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges. Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres negocis dependents de l’administració reial de justícia (corredor reial) o en les subhastes de les rendes municipals (corredor del consell, funció exercida ja al s XIV pels corredors de coll), exercien sovint també l’ofici de crida (dit, per això, corredor i crida).
f
m
Economia
Història