i creu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

creu

substantiu femeníf
Cristianisme
Crist en la Creu, obra del pintor flamenc Rogier van der Weyden (1399-1464) representant Jesús clavat a la Creu
© Corel Professional Photos
cristianisme crist
Creu en la qual Jesús fou clavat i mort.

La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients. El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist; en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat. El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa, i hi veié —com declarà, per exemple, Justí— un signe del nom del Crist (X) més que no un símbol de passió. Cal esperar la Reforma per a retrobar explícitament una teologia de la creu (teologia de la creu). A mitjan s IV, l’església de Jerusalem tenia consciència de posseir la creu de Crist, la qual era exposada a la veneració pública el Divendres Sant. Aquests fets són anteriors a la creació de la llegenda (darreria del s IV) segons la qual la creu fou trobada per Helena, la mare de Constantí; posteriorment foren atribuïdes a aquesta creu guaricions miraculoses. El 614, amb la destrucció de Jerusalem, els perses l’arrabassaren. Recuperada per l’emperador Heracli el 630, fou tornada a Jerusalem el 21 de març de l’any 631, un Divendres Sant. Les principals esglésies volgueren posseir una relíquia de l’autèntica creu de Crist (anomenada, per això mateix, Vera Creu); així, ja des del s IV i a partir de Jerusalem (en dóna testimoniatge el bisbe Ciril, vers el 350), en foren escampats fragments per tot el món cristià. Als Països Catalans n'hi ha constància a Barcelona, Tarragona, Vic, etc. A Cervera, la relíquia (duta de Roma al s XVI) rebé el nom de Sant Misteri. Aquests fets originaren diverses festes litúrgiques en honor de la creu. L'Exaltació de la Santa Creu (14 de setembre) té l’origen en la presentació de la creu a la veneració pública (gr: hýpsosis, ‘elevació’) l’endemà de la dedicació de les basíliques constantinianes de Jerusalem, el 13 de setembre de l’any 335. Festa assenyalada a l’Orient, fou relacionada a l’Occident amb el trobament de la creu per Helena. La Invenció de la Santa Creu (3 de maig) era una festa occidental —actualment suprimida—, que, malgrat el nom (‘troballa’), volia recordar el retorn de la creu per Heracli. Tanmateix, el dia principal dedicat a l’adoració de la creu és el Divendres Sant, tot i que en algunes Esglésies orientals perdé aquest caràcter en benefici del catorze de setembre i d’una celebració a mitja quaresma. Unes altres pràctiques litúrgiques i de devoció popular són relacionades amb les festes de la creu; per exemple, als Països Catalans, la benedicció del terme.

Col·laboració: 
JMUC / SJV
Llegir més...