Experimentà diverses fases de desenvolupament. Primerament hi hagué la fase del ius civile, des de la fundació de Roma, l’any 714 aC, fins a la segona guerra púnica l’any 201 aC; és l’època de l’estat ciutat, i el dret té unes característiques simples i un caràcter rígid i consuetudinari. Posteriorment sorgí el ius gentium, l’any 201 aC, el qual perdurà fins a la mort d’Alexandre Sever l’any 235 dC; és un dret regulador del comerç dels romans enfront dels estrangers i dels esclaus, on la llei té un paper secundari. Finalment aparegué el ius hel·lenicoromà o bizantí, l’any 235, que es mantingué fins a Justinià, al s VI, amb el qual el dret romà arribà a la seva màxima elaboració i estructuració, que culmina en el Corpus Iuris Civilis. El dret català es fonamentà en aquesta fase del dret romà i l’incorporà com a dret supletori fins a la promulgació de la compilació.
m
Dret
Dret romà