Es diferencia del diccionari en el fet que presenta, ultra la definició, una informació, tan completa com és possible, dels mots enregistrats. Una classificació freqüent de les enciclopèdies en reconeix de dos tipus: d’una banda, les enciclopèdies en sentit estricte, els articles de les quals tenen com a encapçalament gairebé exclusivament substantius de lèxic especialitzat o noms propis (topònims, noms de persones, organitzacions, etc.). D’altra banda, hi ha els diccionaris enciclopèdics, que presenten la mateixa estructura que un diccionari i que, per tant, comprenen mots de totes les categories gramaticals i els seus derivats. Els diccionaris enciclopèdics contenen també el lèxic comú, a més d’incloure l’especialitzat i els noms propis. Tot i que les enciclopèdies, en el sentit actual, no començaren d’aparèixer fins al s XVIII, ja abans havien estat escrites i publicades obres que, per llur enfocament, poden ésser considerades com a tals: les Etymologiae d’Isidor de Sevilla (s VII) i el Speculum historiale, naturale, doctrinale et morale de Vincent de Beauvais (s XIII). A partir del s XVII hom ja troba reculls extensos que reben el nom d’enciclopèdia: Encyclopaedia VII tomis distincta (publicada per Johann Heinrich Alsted, 1620). Al s XVIII hom començà de publicar obres extenses on la informació enciclopèdica completava les definicions dels mots, ordenats alfabèticament: la Biblioteca universale sacroprofana, de Vicenzo Marco Cornelli (1701-06, incompleta), i la Cyclopaedia de Chambers (1728), model de l'Enciclopédie ( Enciclopèdia) de Diderot i D’Alembert. La tradició enciclopèdica del s XVIII continuà al s XIX amb trets similars: Dictionnaire universel du XIXe siècle (1866-76) de Pierre Larousse, i la Grande Encyclopédie (1885-92), dirigida per Marcellin Berthelot. Posteriorment hom tendí a la publicació d’enciclopèdies especialitzades en diverses matèries: literatura, geografia, música, filosofia, religió, medicina, etc. Entre les enciclopèdies generals hom pot esmentar el Grand Dictionnaire Encyclopédique Larousse (1983-85), la Brockhaus Enzyklopädie (1966-74), el Lessico Universale Italiano (1968-81), la Gran Enciclopèdia Catalana (1969-80) i l'Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, d’Espasa-Calpe (1905-33). La presentació metòdica de matèries és practicada per l'Encyclopédie française (1935-66), The Encyclopaedia Americana (1829-33), l'Encyclopaedia Britannica (1768-71), la Bolšaja Sovetskaja Enciklopedija (1925-47), el Lessico Universale Italiano (1968-81), l'Enciclopaedia Universalis (1968-80), l'Enciclopedia Einaudi (1977-81), etc. La majoria de les enciclopèdies actualitzen els seus continguts amb suplements periòdics i, en lapses més llargs, amb edicions successives. A la darrera dècada del sXX començaren a aparèixer les enciclopèdies en suport electrònic. Les primeres foren editades amb CD-ROM, sistema que permet l’emmagatzematge d’una gran quantitat de text bé que presenta importants limitacions pel que fa a la imatge. Pocs anys després, la generalització d’ internet ha permès l’aparició d’enciclopèdies en línia (entre les quals algunes de les més tradicionals), que presenten una gran diversitat d’opcions de consulta, capacitat d’informació teòricament il·limitada i possibilitat d’actualització immediata.
f
Literatura