Hi ha diversos tipus d’enregistrament, segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l’aparell reproductor.
Quan la informació a enregistrar és el so, hom empra el disc fonogràfic (disc), el disc compacte, el fil magnètic (ja en desús) i la cinta magnètica. Per a la imatge hom utilitza fonamentalment la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió. En informàtica, l’enregistrament de dades i senyals és fet mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics, i discs òptics.
Segons el procediment emprat, l’enregistrament pot ésser mecànic, a base d’un solc espiral o per perforacions fetes seguint un cert codi, magnètic (magnetòfon, videògraf) i òptic. Les distintes necessitats d’utilització de la informació enregistrada i la diversitat dels aparells emprats per a la seva reproducció permeten d’establir-ne una classificació, segons les possibilitats d’accés a la informació enregistrada, en enregistrament d’accés manual o bé automàtic, i aquest darrer, en directe o seqüencial.