Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics: perforació (rotlles de pianola, discs de cartó), o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc. Amb l’enregistrament elèctric (1925) la qualitat de presa i reproducció millorà notablement; tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics (banda sonora de les pel·lícules) (banda1 2 3) i la cinta magnètica (cinta 1 11), de gran difusió després del 1945. Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser adaptat tant a la cinta magnètica com al disc convencional i al compacte (disc compacte).
m
Música