Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibil·la (1381), muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit. Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret (un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc.), s’hi anaren incorporant més elements: decoració (roques, muralles, etc.), música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements.
Des de la fi del segle XIV es feu habitual la seva utilització en les corrues organitzades per a celebrar l’entrada d’un rei a la ciutat; eren construïts pels gremis i transportats sobre cadafals, generalment a pes de braços: en les festes organitzades a Barcelona pel retorn de Martí I (1400), ja el pintor Lluís Borrassà intervingué en la construcció d’un entremès per encàrrec del gremi dels freners.
A València, on són coneguts els entremesos de peu, en els quals els personatges anaven caminant, sembla que reemplaçaren els jocs presentats pels gremis amb motiu d’una festa assenyalada. Són esmentats en una disposició del 1413 que, per a l’acollença de Ferran I, preveu l’organització de quatre entremesos, tres dels quals representarien la imatge del rei. Uns altres, a causa de la complicació de la maquinària, no formaven part de la corrua, sinó que, muntats en un lloc fix, eren contemplats per la gent que passava pel davant; aquest tipus derivà cap a veritables representacions teatrals (Festa d’Elx). Són remarcables els organitzats al portal de Sant Antoni de Barcelona per raó de l’entrada d’Isabel la Catòlica (1481), de Felip II (1568) i Felip III (1589) de Castella i els construïts a la ciutat de Mallorca en les festes de rebuda de Carles V (1541). Bé que cal situar al segle XV el punt de màxima fastuositat d’aquestes festes, l’organització d’entremesos perdurà fins que una ordre reial del 1719 fixava el ritual a seguir en l’acollença d’un monarca i no els tenia en compte.
En instituir-se la processó del Corpus, els entremesos hi foren incorporats a gairebé tots els indrets dels Països Catalans, potser per a donar-hi la mateixa importància i vistositat que a les festes règies. Una de les primeres notícies és del 1391 i esmenta l’organització de tres entremesos a la processó de Barcelona (David i Goliat, el Paradís i l’Arca de Noè). Amb el temps, arribaren a constituir un dels elements més importants de la processó. A Barcelona, pel Corpus del 1424, que prengué un relleu extraordinari amb l’assistència d’Alfons el Magnànim, en desfilaren set grups i representaven unitàriament una visió cronològica de temes bíblics, vides d’apòstols, de sants i de màrtirs. El terme entremès fou introduït a Castella al moment que una dinastia castellana passà a regir la corona catalanoaragonesa (1412) en la figura de Ferran d’Antequera.