episcopalià
| episcopaliana

f
m
Cristianisme

Membre d’una església estructurada episcopalment, el tret característic de la qual és una organització de base jeràrquica, al cim de la qual hi ha la figura del bisbe.

Originàriament són episcopalianes l’Església anglicana i altres esglésies protestants que en depenen històricament. Hom troba llurs antecedents en el conciliarisme i, més especialment, en l’episcopalisme, en tant que moviments que expressen un rebuig formal de la monarquia papal. Els episcopalians s’organitzaren, a l’Estat espanyol, amb la fundació a Madrid de l’Església Espanyola Reformada Episcopal per Joan Baptista Cabrera i Ibarz, que en fou el primer bisbe (1896). Als Països Catalans, hi ha un prevere a la parròquia de Sabadell.