Tribut establert (1717) per Felip V al País Valencià com a impost directe i únic sobre la riquesa, anomenat així perquè era considerat equivalent al conjunt de tributs i rendes provincials a què era sotmesa Castella, a la qual hom pretenia d’igualar acceleradament al País Valencià.
Fou abolit el 1817 per Martín de Garay, ministre de finances; restablert el 1824, fou definitivament suprimit per la reforma financera d’Alejandro Mon (1845).