Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària (música búlgara) i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa (música russa). Els cants eslaus són idèntics als bizantins: en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots. Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües. A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI. El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques: l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana. Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia, anomenada de Kíev. La litúrgia eslava no té acompanyament instrumental. Čajkovskij, Grečaninov i Rimskij-Korsakov, entre altres, han escrit obres sobre temes litúrgics eslaus.
Música