OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

eslavònic

substantiu masculím
Lingüística i sociolingüística    Literatura
Text litúrgic en eslavònic, en caràcters ciríl·lics
© Fototeca.cat
lingüística ling i literatura lit
Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.

L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al s IX, els quals el dotaren d’un alfabet (ciríl·lic, glagolític) i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics. Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus. A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del s X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi (s XV), sobre qüestions filològiques i teològiques. Rússia produí una literatura eslavònica pròpia i original. A part les produccions eclesiàstiques, cal recordar, del s XII, la Instrucció de Vladimir Monòmac i el cant de gesta d’Igor Sv'atoslavič; un epistolari d’Ivan el Terrible i un Četi Minej, espècie de vides de sants, del s XVI; una autobiografia del prevere Avvakum (s XVII). L’antic eslau fou usat a Rússia com a llengua literària fins a la darreria del s XVIII. D’altra banda, s’ha mantingut sempre com a llengua litúrgica única de totes les comunitats cristianes de tradició bizantinoeslava, fins i tot quan l’evolució de cada una de les llengües eslaves ha fet que els texts en antic eslau deixessin d’ésser compresos plenament.

Col·laboració: 
MRo / SJV

Llegir més...