Aquest fenomen pot tenir causes genètiques (síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc), accidentals (infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc) o unes altres causes (plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc). En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica. L'esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa. L'esterilitat patològica masculina té nombroses causes, entre les quals hi ha les derivades d’una deficiència en la formació o en el temps de vida dels espermatozoides (azoospèrmia, oligospèrmia, necrospèrmia), les que provenen de la dificultat que els espermatozoides siguin dipositats a l’aparell genital femení i les ocasionades per lesions o atròfies dels testicles. L'esterilitat patològica femenina és molt complexa, puix que pot tenir lloc per nombroses causes. Les més importants són d’origen endocrí i produeixen alteracions de l’ovulació (per manca de secreció hormonal de la hipòfisi, pel fet de no esclatar el fol·licle madur, etc) i implantacions defectuoses per manca de preparació de l’endometri; unes altres causes d’esterilitat són les interferències en el desplaçament dels espermatozoides, produïdes per un ambient químic vaginal o cervical hostil, per secrecions anormals de l’úter, per obstrucció i estenosi de les trompes de Fal·lopi, etc, les malformacions i les modificacions de l’aparell reproductor femení, etc. Les darreres experiències consideren també l’esterilitat no pas d’una manera aïllada en cada sexe, sinó d’una forma conjunta en una parella, en la qual l’home i la dona poden ésser fèrtils separadament i estèrils entre ells a causa d’incompatibilitats molt diverses i mal conegudes de tipus psicològic, immunològic, etc.
f
Biologia